El meu marit es posa faldilles

La Carme, autora del llibre que teniu entre mans, s’atura a una nova estació. Ens empeny amb ella per carrerons insòlits. Topa per girar cua amb la certesa de saber-se en un carreró sense sortida i l’assossec d’haver-hi arribat: sigui per atzar, per haver-ne intuït erròniament una drecera o pel simple gest de detenir-se i agafar aire, abans de continuar. Vaga per arribar de nou a sí mateixa.

Errar du per ella implícites posicions sobtades que la descobreixen i la reconfiguren en el mateix desplaçament. La força a un despreniment d’allò fins l’instant conegut, imaginat, travessat; i l’obliga a re-orientar la mirada.

Les següents pàgines són la narració d’aquests primers escenaris, i d’allò que segueix. És l’estat de connexió amb allò més íntim que apareix quan es penetra i es deixa penetrar finalment pel paisatge. És l’estat de desxifrar i restituir el terreny.

Activitat realitzada en col·laboració Espai LGTBI+ i Biblioteca de Palafrugell en el marc del Dia Internacional contra la LGTBIfòbia