Narrativa: Defensa pròpia, de Borja Bagunyà

"Quan ja es declara derrotat i es deixa caure damunt del llit, fa el que hauria hagut de fer dies abans i que no havia trobat la manera de fer: recolza el front al seu braç esquerre, tanca dolorosament les parpelles amb una amargor que només senten els nens petits, deixa anar ara una llàgrima, ara un sanglot, ara un crit desesperat que travessa les parets del pis, puja amb els corrents d’aire calent i espanta un per un tots els veïns que encara són desperts"

Defensa pròpia aplega set contes que reprodueixen la tensió interna dels protagonistes, l’angoixa quotidiana: veïns, familiars i companys de feina esdevenen fonts d’ofec i desconcert. Amb humor negre, desesperació continguda i una gran precisió literària, Borja Bagunyà explora els discursos interns d’uns personatges atrapats entre laments i lucideses, com si fossin monòlegs teatrals a punt de trencar-se.

Si voleu participar al club de lectura de narrativa, a la biblioteca hi trobareu un exemplar per llegir l'obra i comentar-la el dia del club.